Reial Ordre de 15 de gener de 1867 amb la qual es prohibeix que les obres teatrals siguin íntegrament en llengües diferents del castellà
Període: Imposició del castellà/francès i arraconament del català 1760-1874
Data del fet: 15-01-1867
Àrea geogràfica: Principat de Catalunya
Lloc del succés: Barcelona
Perseguidor: Govern espanyol
Persona agredida: tots els catalanoparlants
Imposició: Volen que hi hagi algú de les obres teatrals que parli castellà
Resistència oferada: L'Estat Espanyol no podia consentir que hi hagués l'esclat d'obres teatrals populars en català però no podia imposar que es fes en castellà perquè la majoria no l'entenien, fan que hi hagi d'haver almenys algun personatge de l'obra que parli castellà per divulgar la seva llengua. La resistència contra aquesta mesura consisteix a fer que hi hagi un sol personatge que parla castellà. Normalment un personatge de qui se'n riuen.
Amenaça: No s'admetran a censura per tant no es podran publicar.
Justificació: "considerando que esta novedad (el gran nombre de produccions dramàtiques en llengües diferents del castellà que es presentaven a la censura) ha de influir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de las mismas, destruyendo el medio más eficaz para que se generalice el uso de la lengua nacional"
Circumstàncies: Teatre
Data del fet: 15-01-1867
Àrea geogràfica: Principat de Catalunya
Lloc del succés: Barcelona
Perseguidor: Govern espanyol
Persona agredida: tots els catalanoparlants
Imposició: Volen que hi hagi algú de les obres teatrals que parli castellà
Resistència oferada: L'Estat Espanyol no podia consentir que hi hagués l'esclat d'obres teatrals populars en català però no podia imposar que es fes en castellà perquè la majoria no l'entenien, fan que hi hagi d'haver almenys algun personatge de l'obra que parli castellà per divulgar la seva llengua. La resistència contra aquesta mesura consisteix a fer que hi hagi un sol personatge que parla castellà. Normalment un personatge de qui se'n riuen.
Amenaça: No s'admetran a censura per tant no es podran publicar.
Justificació: "considerando que esta novedad (el gran nombre de produccions dramàtiques en llengües diferents del castellà que es presentaven a la censura) ha de influir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de las mismas, destruyendo el medio más eficaz para que se generalice el uso de la lengua nacional"
Circumstàncies: Teatre
Reial Ordre d'Isabel II, de 15 de gener de 1867, publicada al Boletín Oficial Provincia Barcelona, núm. 244 (29-I-1867) en la qual s'adverteix que no s'admetrà que es presentin a la censura obres de teatre que estiguin exclusivament en català.
Transcripció de part del Decret:
"En vista de la comunicación pasada a este Ministerio por el censor interino de teatros del reino con fecha 4 del corriente, en la que se hace notar el gran número de producciones dramáticas que se presentan a la censura escritas en los diferentes dialectos, y considerando que esta novedad ha de influir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de las mismas, destruyendo el medio más eficaz para que se generalice el uso de la lengua nacional, la reina (q.D.g.) ha tenido a bién disponer que en adelante no se admitirán a la censura obras dramáticas que estén exclusivamente escritas en culquiera de los dialectos de las provincias de España"
D'ençà que estam integrats en l'Estat espanyol la ideologia lingüística espanyola ha considerat que emprar la llengua catalana pel que sia és destruir alguna cosa espanyola. Aquí hi insisteixen quan diuen "destruyendo el medio más eficaz para que se generalice el uso de la lengua nacional". És a dir l'èxit del teatre popular de mitjan segle XIX destruïa els esforços que feien per generalitzar la llengua castellana.
En Ferrer i Gironès fa l'observació que encara que al text parla dels dialectes d'Espanya, aquest Reial decret no es va publicar a la Gaceta de Madrid sinó al BOP de Barcelona per tant on diu "dialectos de España" s'ha de llegir català.
"En vista de la comunicación pasada a este Ministerio por el censor interino de teatros del reino con fecha 4 del corriente, en la que se hace notar el gran número de producciones dramáticas que se presentan a la censura escritas en los diferentes dialectos, y considerando que esta novedad ha de influir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de las mismas, destruyendo el medio más eficaz para que se generalice el uso de la lengua nacional, la reina (q.D.g.) ha tenido a bién disponer que en adelante no se admitirán a la censura obras dramáticas que estén exclusivamente escritas en culquiera de los dialectos de las provincias de España"
D'ençà que estam integrats en l'Estat espanyol la ideologia lingüística espanyola ha considerat que emprar la llengua catalana pel que sia és destruir alguna cosa espanyola. Aquí hi insisteixen quan diuen "destruyendo el medio más eficaz para que se generalice el uso de la lengua nacional". És a dir l'èxit del teatre popular de mitjan segle XIX destruïa els esforços que feien per generalitzar la llengua castellana.
En Ferrer i Gironès fa l'observació que encara que al text parla dels dialectes d'Espanya, aquest Reial decret no es va publicar a la Gaceta de Madrid sinó al BOP de Barcelona per tant on diu "dialectos de España" s'ha de llegir català.