Primer un agent, després un altre, més tard un altre, li diuen que parli en castellà, perquè si ho fa en català no l'entenen i, doncs, no podrà presentar la denúncia, perquè es produirà una total incomprensió de les seves paraules. La conversa transcorre de forma diguem-ne calmada, però amb una tensió evident bategant en l'ambient. El jove demana als guàrdies si és que no hi ha ningú en tota la caserna que l'entengui i que el pugui atendre adequadament. Li diuen que no, que lamentablement l'agent que tenen que sí que podria fer-ho, ara no hi és i que serà fora tot el dia. El jove sap que, en aquell mateix lloc, la benemèrita disposa de traductors per atendre en la seva llengua els turistes francesos, alemanys, italians, britànics o holandesos, que tinguin algun problema. Aquests ho tenen resolt, malgrat que no paguin els impostos aquí i que el seu idioma no sigui oficial a Catalunya. El seu, que sí que ho és, no li serveix de res. Consternat, se'n va, no sense haver signat un paper de reclamació on deixa clar que no ha pogut exercir el seu dret a presentar una denúncia per furt, ja que no la hi han admès en la seva llengua, que, ves per on, és també la del país. A la flamant comissaria dels Mossos d'Esquadra l'atenen amb tanta correcció com inutilitat: "No és zona de desplegament", li diuen, i no tenen competències per recollir-li la denúncia. Ja només li queda la Policia Nacional, i és cap a les seves dependències que s'enfila, convençut que amb la visita a un quart cos policial, en un sol matí, culminarà el seu itinerari pel domicili oficial dels agents de l'autoritat. I no s'equivoca! És aquí on arribarà al cim... L'agent es revolta iradament en contra d'ell, just en sentir-li els primers mots en català. Abusant de la seva situació de superioritat -és manifestament més gran que el denunciant, va armat i uniformat, juga a casa- esbronca, avergonyeix i humilia el noi, amb una violència verbal inusitada, pel fet d'usar una llengua oficial que li assegura que no parla ni entén. En Roger, després d'intentar raonar-li la normalitat de la situació, ja que la gestió es produeix a Catalunya, és literalment fet fora de comissaria, amb un espectacular cop de porta protagonitzat pel policia, després d'haver hagut de sentir frases cordials del tipus "Estamos en España y, si no te gusta, vete al monte y cómprate dos cabras" i "A hacer el payaso a otro lado"...