Imposició del castellà a les Escoles de la Mancomunitat, protesta dels alumnes de l'Escola d'Arts i Oficis i de l'Escola de Treball i contesta d'Alfons Sala
Període: Dictadura del general Primo de Rivera 1923-1930
Data del fet: 25-01-1924
Àrea geogràfica: Principat de Catalunya
Lloc del succés: Barcelona
Perseguidor: Monarquia (Alfons XIII) - Dictadura Primo de Rivera - Mancomunitat interina
Persona agredida: Alumnes
Imposició: Que les escoles ensenyin en castellà
Resistència oferada: La carta dels representants dels alumnes mostra clarament la resistència que hi va haver a fer aquestes classes en castellà com exigia el Directori (vegeu circular d'octubre de 1923) i com executava la Mancomunitat en mans dels antiregionalistes.
Justificació: Aquestes eren les raons que esgrimia Alfons Sala per defensar que s'havia d'ensenyar en castellà:
1) Acatar ordres
"...els ciutadans, i jo especialment en el lloc que ocupo, havem d'acatar i obeir les ordres que emanen del Poder públic, i més en centres d'ensenyament, on és un deure el contribuir amb l'exemple a l'educació ciutadana, que és la base de tota civilitat."
2) Llengua útil per al progrés personal
"Són molts els exemples que els podria citar, de fills de la classe obrera sortits, com vostès de les nostres Escoles d'Arts i Oficis, que es troben al front d'importants empreses establertes, o que han anat a establir en altres regions d'Espanya, i alguns a Amèrica (a Mèxic especialment en podria citar diversos) i per aconseguir això han tingut necessitat de parlar i d'escriure en la llengua castellana."
c) Solidaritat obrera amb els castellans que estudiaven a l'escola
"A més a més, vostès han de reconèixer que són molts els obrers, germans de vostès en el treball, que són fills d'altres regions i han vingut aquí a Catalunya a contribuir amb les seves suors a l'engrandiment de Barcelona, i no és pas just, en aquests temps en què tant s'ha parlat de solidaritat obrera, tancar-los el camí de la cultura; i he observat que entre les firmes del document que vostès m'han deixat n'hi ha una escrita en castellà."
d) Ús del castellà en les activitats dels obrers de Catalunya.
"Només em cal observar que a més dels conflictes socials, en totes les vagues, en la major part de les proclames, sinó totes, fascicles, etc., que surten del cor dels obrers, sense sofrir cap pressió d'altres elements, són escrites en castellà, i podem observar el mateix amb els periòdics o diaris que més representen la clase obrera."
Circumstàncies: Relacions MESTRE-alumne
Bibliografía: (Pàg 110-114. )
Data del fet: 25-01-1924
Àrea geogràfica: Principat de Catalunya
Lloc del succés: Barcelona
Perseguidor: Monarquia (Alfons XIII) - Dictadura Primo de Rivera - Mancomunitat interina
Persona agredida: Alumnes
Imposició: Que les escoles ensenyin en castellà
Resistència oferada: La carta dels representants dels alumnes mostra clarament la resistència que hi va haver a fer aquestes classes en castellà com exigia el Directori (vegeu circular d'octubre de 1923) i com executava la Mancomunitat en mans dels antiregionalistes.
Justificació: Aquestes eren les raons que esgrimia Alfons Sala per defensar que s'havia d'ensenyar en castellà:
1) Acatar ordres
"...els ciutadans, i jo especialment en el lloc que ocupo, havem d'acatar i obeir les ordres que emanen del Poder públic, i més en centres d'ensenyament, on és un deure el contribuir amb l'exemple a l'educació ciutadana, que és la base de tota civilitat."
2) Llengua útil per al progrés personal
"Són molts els exemples que els podria citar, de fills de la classe obrera sortits, com vostès de les nostres Escoles d'Arts i Oficis, que es troben al front d'importants empreses establertes, o que han anat a establir en altres regions d'Espanya, i alguns a Amèrica (a Mèxic especialment en podria citar diversos) i per aconseguir això han tingut necessitat de parlar i d'escriure en la llengua castellana."
c) Solidaritat obrera amb els castellans que estudiaven a l'escola
"A més a més, vostès han de reconèixer que són molts els obrers, germans de vostès en el treball, que són fills d'altres regions i han vingut aquí a Catalunya a contribuir amb les seves suors a l'engrandiment de Barcelona, i no és pas just, en aquests temps en què tant s'ha parlat de solidaritat obrera, tancar-los el camí de la cultura; i he observat que entre les firmes del document que vostès m'han deixat n'hi ha una escrita en castellà."
d) Ús del castellà en les activitats dels obrers de Catalunya.
"Només em cal observar que a més dels conflictes socials, en totes les vagues, en la major part de les proclames, sinó totes, fascicles, etc., que surten del cor dels obrers, sense sofrir cap pressió d'altres elements, són escrites en castellà, i podem observar el mateix amb els periòdics o diaris que més representen la clase obrera."
Circumstàncies: Relacions MESTRE-alumne
Bibliografía:
El 30 de gener de 1924 es constituí la nova Mancomunitat catalana en mans de les forces antiregionalistes submises al Directori, és elegit president Alfons Sala i Argemí de la Unió Monàrquica Nacional.
Com diu Roig i Rosich 1992 "Ja en l'època interina, anterior a l'elecció d'Alfons Sala, sota la presidència del General Losada, es va disposar que a totes les escoles i centres de cultura depenents de la Mancomunitat es donessin les classes en espanyol i s'utilitzés aquesta llengua en tots els actes." La Vanguardia i La Publicitat de dia 25 de gener de 1924 es fan ressò d'aquest acord. A la pàgina 6 de La Vanguardia d'aquest dia diu
"La enseñanza en castellano.
Por orden del presidente accidental de la Mancomunidad y gobernador civil, general Lossada, desde hoy en todas las escuelas y centros de cultura dependientes de aquella entidad se darán, las enseñanzas en castellano."
Tota una sèrie de representants del 1.100 alumnes de l'Escola d'Oficis d'Art i de l'Escola de Treball, que depenia de la Mancomunitat van lliurar una carta dia 6 de febrer al nou president Alfons Sala, en què es protestava per les noves disposicions de la Mancomunitat d'obligar-los a fer l'aprenentatge en castellà i aquest els va contestar. A través de la Secretaria, va lliurar a la premsa la carta rebuda i la seva contesta, que va publicar La Publicitat dia 10 de febrer de 1924 (vegeu document).
Els signants de la carta són "M. Carbonell, per 1'Escola d'Oficis d'Art;
per l'Escola del Treball, Antoni Obrador, de l'especialitat de manyans; Isidre Mussoles, de l'especialitat d'electricistes; Anastasi Esteve, de l'especialitat de fonedors i modelistes; Lluís del Valle, de l'especialitat de calderers planxistes i fumistes; Joan Castells, de l'especialitat d'indústries químiques; Joan Adreher, de l'especialitat de teixits; Francesc Redon, de l'especialitat de filats; Josep Roca Cortès, de l'especialitat de fusters; J. M. Vilaseca Vila, de l'especialitat de paletes." Els obrers-alumnes es queixen del canvi d'haver de fer les classes en castellà perquè "les paraules dels nostres professors, que ens eren tan clares i entenedores, ara a penes les compreníem"; afirmen que la llengua castellana és "mal coneguda" i finalment demanen "I sobretot és tant viva la paraula dita en la nostra llengua, que per la nostra intel•ligència, Excm. Sr., no n'hi pot haver d'altra que ens faci entendre millor els coneixements que hem d'aprendre. Per això us demanem que deixeu que els nostres mestres i les nostres Escoles tornin a ésser com abans eren, que la llengua de l'ensenyament i de relació sigui la catalana, i com que entenem que és bo saber i comprendre bé el castella, es podria establir una ensenyanca seriosa de l'idioma oficial al costat dels ensenyaments tècnics fets en llengua catalana, que és la que parlem el 98 per cent de nosaltres i que és entesa pels companys no catalans, als quals els nostres professors han tingut sempre la delicadesa de parlar-los en llengua castellana."
La contesta d'Alfons Sala no accedirà a la sol·licitud dels alumnes i insistirà que s'han de fer les classes en castellà. Per resoldre el desconeixement del castellà miraran d'establir "classes de llengua castellana per als obrers que, com diuen vostès, no l'entenen en absolut".
Com diu Roig i Rosich 1992 "Ja en l'època interina, anterior a l'elecció d'Alfons Sala, sota la presidència del General Losada, es va disposar que a totes les escoles i centres de cultura depenents de la Mancomunitat es donessin les classes en espanyol i s'utilitzés aquesta llengua en tots els actes." La Vanguardia i La Publicitat de dia 25 de gener de 1924 es fan ressò d'aquest acord. A la pàgina 6 de La Vanguardia d'aquest dia diu
"La enseñanza en castellano.
Por orden del presidente accidental de la Mancomunidad y gobernador civil, general Lossada, desde hoy en todas las escuelas y centros de cultura dependientes de aquella entidad se darán, las enseñanzas en castellano."
Tota una sèrie de representants del 1.100 alumnes de l'Escola d'Oficis d'Art i de l'Escola de Treball, que depenia de la Mancomunitat van lliurar una carta dia 6 de febrer al nou president Alfons Sala, en què es protestava per les noves disposicions de la Mancomunitat d'obligar-los a fer l'aprenentatge en castellà i aquest els va contestar. A través de la Secretaria, va lliurar a la premsa la carta rebuda i la seva contesta, que va publicar La Publicitat dia 10 de febrer de 1924 (vegeu document).
Els signants de la carta són "M. Carbonell, per 1'Escola d'Oficis d'Art;
per l'Escola del Treball, Antoni Obrador, de l'especialitat de manyans; Isidre Mussoles, de l'especialitat d'electricistes; Anastasi Esteve, de l'especialitat de fonedors i modelistes; Lluís del Valle, de l'especialitat de calderers planxistes i fumistes; Joan Castells, de l'especialitat d'indústries químiques; Joan Adreher, de l'especialitat de teixits; Francesc Redon, de l'especialitat de filats; Josep Roca Cortès, de l'especialitat de fusters; J. M. Vilaseca Vila, de l'especialitat de paletes." Els obrers-alumnes es queixen del canvi d'haver de fer les classes en castellà perquè "les paraules dels nostres professors, que ens eren tan clares i entenedores, ara a penes les compreníem"; afirmen que la llengua castellana és "mal coneguda" i finalment demanen "I sobretot és tant viva la paraula dita en la nostra llengua, que per la nostra intel•ligència, Excm. Sr., no n'hi pot haver d'altra que ens faci entendre millor els coneixements que hem d'aprendre. Per això us demanem que deixeu que els nostres mestres i les nostres Escoles tornin a ésser com abans eren, que la llengua de l'ensenyament i de relació sigui la catalana, i com que entenem que és bo saber i comprendre bé el castella, es podria establir una ensenyanca seriosa de l'idioma oficial al costat dels ensenyaments tècnics fets en llengua catalana, que és la que parlem el 98 per cent de nosaltres i que és entesa pels companys no catalans, als quals els nostres professors han tingut sempre la delicadesa de parlar-los en llengua castellana."
La contesta d'Alfons Sala no accedirà a la sol·licitud dels alumnes i insistirà que s'han de fer les classes en castellà. Per resoldre el desconeixement del castellà miraran d'establir "classes de llengua castellana per als obrers que, com diuen vostès, no l'entenen en absolut".
Els dos documents són il·lustratius de la realitat lingüística de la Catalunya dels anys 20 i de l'objectiu del Directori.
Per una banda el castellà com una llengua totalment epidèrmica i bastant desconeguda des del moment que sols una minoria la feia servir, els alumnes la xifren en un 2% del total d'alumnes. Són interessants les paraules d'Alfons Sala quan diu que "per això els convé conèixer, entendre i parlar la llengua castellana, que hauran d'utilitzar en moltes ocasions, dintre de poc especialment fora de Catalunya, dintre d'Espanya i fora d’Espanya." És a dir que ell, perseguidor del català, reconeix que la utilitat és en un futur i fora de Catalunya.
A aquesta realitat el Directori hi oposa l'ús del poder per canviar la realitat, i fer conèixer el castellà a la majoria de la població.
Mai l'Estat espanyol s'ha preocupat si a l'escola s'ensenyava en una llengua que els alumnes no entenien, precisament perquè conceben l'escola com un lloc creat amb l'objectiu d'ensenyar-hi el castellà.
Tampoc no han filat gaire prim a l'hora de justificar la seva posició, durant moltes èpoques no els ha fet falta cap justificació, i els moments que s'han hagut de justificar han fet servir els mateixos arguments que modernament han desempolsat.
Per una banda el castellà com una llengua totalment epidèrmica i bastant desconeguda des del moment que sols una minoria la feia servir, els alumnes la xifren en un 2% del total d'alumnes. Són interessants les paraules d'Alfons Sala quan diu que "per això els convé conèixer, entendre i parlar la llengua castellana, que hauran d'utilitzar en moltes ocasions, dintre de poc especialment fora de Catalunya, dintre d'Espanya i fora d’Espanya." És a dir que ell, perseguidor del català, reconeix que la utilitat és en un futur i fora de Catalunya.
A aquesta realitat el Directori hi oposa l'ús del poder per canviar la realitat, i fer conèixer el castellà a la majoria de la població.
Mai l'Estat espanyol s'ha preocupat si a l'escola s'ensenyava en una llengua que els alumnes no entenien, precisament perquè conceben l'escola com un lloc creat amb l'objectiu d'ensenyar-hi el castellà.
Tampoc no han filat gaire prim a l'hora de justificar la seva posició, durant moltes èpoques no els ha fet falta cap justificació, i els moments que s'han hagut de justificar han fet servir els mateixos arguments que modernament han desempolsat.
Recursos associats:
Protesta dels alumnes de l'Escola d'Arts i Oficis i de l'Escola de Treball i contesta d'Alfons Sala