Clausura i suspensió d'activitats dels Pomells de Joventut

Període: Dictadura del general Primo de Rivera 1923-1930
Data del fet: 21-09-1923
Àrea geogràfica: Principat de Catalunya
Lloc del succés: Barcelona
Perseguidor: Monarquia (Alfons XIII) - Dictadura Primo de Rivera - Govern Civil de Barcelona
Persona agredida: Pomells de Joventut
Imposició: Dissolució de l'Asociació Pomells de Joventut
Resistència oferada: Una dels costums de les nines dels Pomells era dur una caputxa blanca en els actes religiosos, que es va continuar fent servir, i fins i tot es va defensar a la premsa el dret a usar aquesta peça de vestir, llavors el Directori va posar multes fins que va aconseguir desarrelar aquest costum.
Conseqüències: Els Pomells, així com altres entitats sí que ho feren, no tornaren reprendre l'activitat després de la Dictadura de Primo de Rivera
Circumstàncies: Clausura d'entitats privades
En Josep Maria Folch i Torres, proposa a través del setmanari Patufet, l'any 1920, una iniciativa que ràpidament s'estendrà per tot Catalunya, els Pomells de Joventut. Varen consistir en petits grups de joves que feien activitats per al progrés de la religió catòlica i de la pàtria catalana (vegeu Patufet de 9 d'octubre de 1920, pàgines 589 i 590).

L'èxit de la idea mostra fins a quin punt ja era popular en Patufet i el seu creador, que a més va tenir l'empara i la promoció de l'Església.

La idea de Folch i Torres era que fes progessar espiritualment el jovent de Catalunya, que el moviment fos escola de civisme i catalanisme.

Segons Folch i Torres eren normes essencials d'aquesta institució, d'una banda estimar el germà proïsme, procurant millorar-los a base del propi millorament i per l'altra afirmar la personalitat pròpia com a ciutadans de Catalunya, treballant per mitjans amables i persuasius per fer augmentar el nombre de catalans conscients dels seus deures envers Déu i la Pàtria.

Al voltant dels Pomells de Joventut s'organitzaren moltíssims actes culturals i patriòtics.

Encara que era una organització infantil i juvenil el govern del general Primo de Rivera els clausura vuit dies després del cop d'Estat amb la Circular núm. 2697 signada pel governador Carlos de Lossada dia 21 de setembre i publicada al "Boletín Oficial de la Provincia l'endemà 22.(vegeu document).

La raó espanyolista que s'exposa a la circular va ser que eren grups amb objectius polítics d'atac a Espanya, que fomentaven el separatisme.

A La Vanguardia de dia 21 de setembre de 1923 llegim "Añadio el general Losada que el motivo de la indicada medida es que la actuación de dichas entidades es completamente separatista, hasta el punto, dijo, que los que pertenecen a ella deben rezar cada día un padrenuestro para que se les libre de la opresión de los españoles".

Aquesta por dels espanyolistes contrastava amb la idea d'alguns intel·lectuals catalans que trobaven els Pomells poqueta cosa, amb tot el sentir popular els considerava molt positius.

La persecució dels Pomells es va eixamplar tot d'una a tot el territori català, i desaparegueren.




Com que filosòficament l'Estat espanyol deia que defensava la religió catòlica, i per tant amb una part important de l'església catalana només els separava la idea i els projectes que tenien per fer del castellà la llengua pública de Catalunya, serà una constant que les autoritats espanyoles diguin mentides sobre fets relacionats amb l'església i la religió a fi de dur l'aigua al seu molí, i poder tenir l'ajuda del Vaticà. En aquest cas uns grups naturalment catalans, sense cap tipus d'objectius polítics, són acusats d'haver desviat "por espíritu de sectarismo a inculcar en el ánimo de la juventud, no sólo el amor a Cataluña, sino también la idea de separación de España y de desprecio a la misma, irrogando con ello perjuicios incalculables a la región, que forma parte integrante de España;". Aquestes autoritats espanyoles ja veien que era impossible casar la naturalitat de ser català amb la seva idea d'Espanya supremacista castellana i apliquen el qualificatiu de separatista a qualsevol activitat naturalment catalana encara que no tengués cap objectiu polític. Promoure el català i els costums catalans fora de les activitats privades era fer separatisme.

En Roig Rosich 1992 explica les raons de la clausura "1 alló que va espantar a aquestes autoritats per prendre la rápida decisió de clausurar-los fou la catalanitat (encara que no polititzada) inculcada en uns joves que podia projectar-se de manera imprevista en el present i en el futur i també la força que havia adquirit el moviment en poc temps. Gran po­der de convocatòria, moviment de base que arrossegava i arti­culació del país a partir de la gent jove, a partir d'un movi­ment juvenil, amb dosis d'ídealisme i de nostalgia, eren trets que difícilment podia tolerar una dictadura militar."



Recursos associats: