Ordenances de 1764 (Arxiu Municipal de Muro, llibre 8262, sense foliar), que trametien les autoritats militars de Mallorca als oficials, sergents i caporals de la Part Forana de Mallorca en què els indicaven diferents normes -en castellà i català- La VII diu literalment

"Será assí mismo de la obligación del Oficial, Sargento, y Cabo el imponer al Soldado en el idioma castellano (al que no le sepa) hablándoles siempre en él, hasta que se consiga este importante asunto, pues en ningún caso, ni acontecimiento se ha de enseñar el Exercicio, ni dar nombre a las prendas, y menages de un soldado, que no sea en la referida lengua castellana, y se prohibe por punto general el mandarles, ni pedirles nada en mallorquín, hasta tanto se impongan en todas las obligaciones del soldado.

Serà axí matex de la obligació del Oficial, Sargent, y Cabo al imposar el Soldat en el idioma castellá (al que no el sap) perlant-los sempre en ell, fins que se conseguesca este important assumpto, puis en ningun cas, ni temps se ha de enseñar lo exercici, ni dar nom a les prendas, y menatjes de un soldat, que no sia en la referida llengua castellana, y se prohibeix per punt general el menar-los ni demanar-los res en mallorquì, fins, y tant que se imposan en totas las obligacions de soldat.

Document que demostra que l'exigència del castellà és total en els àmbits de competència de les autoritats generals de Mallorca, a partir de 1768 s'exigirà a les altres institucions, municipis, tribunals menors i església. Tot i imposar el castellà a la instrucció i a la terminologia militar s'envien les ordenances en les dues llengües perquè encara l'any 1764 el castellà és una llengua desconeguda de la gent.