Article relacionat: Detenció d'Antoni Gaudí l'11 de setembre de 1924
Període: Dictadura del general Primo de Rivera 1923-1930
Àrea geogràfica: Principat de Catalunya
Circumstàncies: Conversa FUNCIONARI-ciutada
Orígen: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Data: 29-01-2013
Cas relacionat: [No Definit]

Transcripció:
" I. «A les 8.05 del matí del dia 11 de Setembre de 1924, el Sr. Valls, en anar a entrar a la iglesia de St. Just, fou deturat per un policia que li preguntà: —¿Dónde va Vd.? —Vaig a Missa. —No se puede pasar. Si quiere ir a misa, puede ir a otra iglésia. —És que jo vull anar a missa en aquesta de St. Just. —Pues por esta puerta no se puede passar. Pruebe Vd. por la otra puerta. El Sr. Valls va anar per la porta del carrer de la ciutat, i allí també li impedí el pas altre policia, amb el qual disputà una estona. En aquest moment es presenta el Sr. Gaudí, i tot decidit tracta d’entrar a la iglésia. El policia el detura preguntant-li: —¿Dónde va Ud? —Vaig a missa. —No se puede pasar. —Doncs jo passaré. —Ud. no passará! — (l’agafa pel braç.) —Per què m’agafa pel braç, vostè? —Siga Ud. El Sr. Valls intervé a favor del Sr. Gaudí. El detenen i els porten a tots dos a la Delegació de Policia de la plaça del Regomí. En fer el policia la presentació dels tetinguts, els acusa de haver-lo insultat. —El Sr. Gaudí:—Mentida, jo no he insultat a nigú. —Cállese Vd. —Jo no puc ni dec callar: Que digui la veritat i callaré. —Cállese Vd. i siéntese. Quatre policies fan la indagatòria. Un preguntant, un altre escrivint, altre parlant amb el que preguntava i altre mirant com l’altre escrivia. —¿Cómo se Ilama Vd? —Antoni Gaudí. —¿Qué edad tiene Vd? —71 amnys. —¿Qué profesión? —Arquitecte. II. —Pues su profesión le obliga a Vd, hablar en castellano… —La profesió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago. però no a deixar de parlar la meva llengua. —Cómo se llamaba su padre? —Francesc Gaudí. —Qué es eso de Francesc? —(Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava, dirigint-se al Sr. Gaudí: —Si Vd. no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino! —Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua. —Si Vd no fuese viejo..... —No m’insultin, que no hi tenen dret. En aquest moment arriva una Senyora tota atribulada i, dirigint-se de dret al Sr. Gaudí, li diu: —Ai, Sr. Gaudí! M’han dit que l’havien agafat quan volia entrar a Sant Just, i encara no deu haver esmorsat! Vol que li porti un vas de llet? —¿Quién le ha dado permiso para entrar? —A la porta he demanat permís i me l’han donat. —Siéntese Vd! La senyora s’asseu. Els policies estripen tot el que han escrit fins en aquest moment i tornen a començar. Passa un quart esmersat a tornar a fer l’atestat: un policia dictant, un altre escrivint i els altres dos repuntant-lo. El Sr. Valls es cansa i alsanse diu: —Señores: sería muy triste que la señora también tuviera que perder toda la mañana aquí. Sería mejor darle permiso para que saliera a buscar un desayuno para el Sr. Gaudí. El policia que dictava: Que vaya! —El Sr. Valls:—I ahora permítanme que les diga que no comprendo como se molesta de esta manera a personas honradas.... —Un policia: —Cállese Vd. Si no fuese Vd tan viejo, le rompería la cara. El Sr. Valls: Aquí no tendría ninguna gracia. En la calle mano a mano ya sería otra cosa. Tothom calla. Segueixen escrivint al dictat i III. els dos policies que ni escriuen ni dicten comen[cen] a passejar-se per davant dels detinguts, fent-ne burla amb gestos, com volent-los dir: ja veurem com en sortireu de tot això. Torna a entrar la senyora que porta una ampolla de llet, una copa, un panet de Viena i una cullera, tot embolicat en un toballó. El Sr. Gaudí, remerciant-li l’atenció, esmorsa. i en acabar la senyora reculls els trastos i torna a sortir, despedint-se del Sr. Gaudí. Entra un oficial de policia. Parla amb els que feien la indagatòria i torna a sortir. Al cap d’un moment, fiquen els papers que han escrit dintre d’un sobre i criden a un policia: —Acompañe a estos señores a la Delegación de la Lonja. Surten. A la porta de la Delegació de la plaça del Regomi, entrega el plec i els detinguts a una parella de policia i aquesta els porta a Llotja. En arrivar a Llotja, els policies entreguen el plec i els detinguts. Obren el plec: el llegeixen i tornen a preguntar al Sr. Gaudí per les generals de la Llei. En arrivar a la professió i contestar «arquitecte», es repeteix l’escena de la plaça del Regomí, casí amb les mateixes paraules. El Sr. Valls diu, en castellà: —El Sr. Gaudí está en su perfecto derecho hablando en catalán. El «Jefe» de policia: —Ve Vd, Sr. Gaudí, como su compañero habla el castellano? El Sr. Gaudí: —Sí, ja ho veig; però jo en tinc prou amb la meva llengua. El policia, dirigint-se al Sr. Valls: —Y a Vd., por qué le han traído? —Yo acompaño al Sr. Gaudí. —Pues ya está aquí de más! Váyase Vd! —Yo quiero acompañar al Sr. Gaudí. El Sr. Gaudí no ha hecho nada que no haya hecho yo. Y si a él le prenden, también hay que prenderme a mi. —Guardia! Saque Vd a este señor! El Sr. Valls, sense saber com, es troba al mig del carrer, a empentes i batzegades. Va esperarse IV una bella estona per veure si podia enterar-se de com acabava, però de seguida cregué que'l millor era anar a la Sagrada família a donar avís del que passava. L’endemà, el Sr. Valls féu per trovar-se amb el Sr. Gaudí i li preguntà què li havia passat després que els separaren. El Sr. Gaudí li digué: —Em varen caxeijar, trovant-me un St. Crist, uns rosaris i un llibre d’anar a missa, que em varen tornar. Després em conduïren per uns corredors de la Delegació i obrint i tancant tres reixats de ferro, em varen deixar en un calaboç molt fosc. No vaig distingir res més que un banc, del qual en acostar-mi se n’alçaren dos homes, als quals vaig dir: —Mirin, senyors: m’han detingut en el moment que tractava d’anar a missa. les meves armes són questes (el st Crist, els rosaris i el llibre). Permetint-me que fassi les meves oracions i després estaré per vostès. Després de resar un xic, vaig preguntar a un dels detinguts: —Per què hi és vostè, aquí? —Fa sis mesos que sóc a la «Modelo» i m’han dut avui aquí on em donaran els papers necessaris per a quedar en llibertat. —I vostè? (a l'altre.) —Perquè venia fruita pel carrer. I després de prendre’m la fruita m’han posat cinc duros de multa, i no tenint-los per pagar m’han dut aquí. Entra un policia: porta uns papers que entrega a un dels detinguts i el posa en llibertat. En havent sortit aquest, el policia diu al Sr. Gaudí que li ha sigut imposada una multa de 50 pessetes, i que si les paga, el posaran immediatament en llibertat. El Sr. Gaudí diu que no les porta. El policia: —Doncs s’ha de quedar! Surt i tanca. El Sr. Gaudí començà a pensar a quin amic, proper a la Delegació, podria escriure, demanant-li les 50 pessetes, i es decidí per escriure al Sr. Rector de la Mercè. Demanà al policia que es passejava part defora del reixat, paper, tinté i ploma per a escriure. V Escriu al Sr. Rector de la Mercè. Demanant-li 75 pessetes: 50 per pagar la seva multa i les altres 25, per pagar la del pres que estava amb ell, i demana al policia si podrien fer-li la mercè de donar curs a la carta, a lo qual accedí. Molt aviat comparegué el Sr. Rector, i en cersiorar-se de que efectivament el Sr. Gaudí es trovaba pres i que era ell qui li havia escrit, li donà les 75 pessetes, amb les quals pagà la seva multa i la de l’altre pres i sortiren dintre de poca estona en llivertat, juntament amb el Sr. Rector. Al carrer, el pres —que era castellà— plorant li va demanar al Sr. Gaudí el nom i l’adreça, per a tornar-li les 25 pessetes així que pogués. I el Sr. Gaudí li digué: —La caritat no es torna. Si un dia vos troveu com jo avui, en el cas de poguer fer un acte de caritat, feu-lo pensant amb les 25 pessetes que em voldríau tornar. Això, casi textualment és el que m'ha contat el Sr. Valls."