En Josep Pella i Forgas ens relata la persecució de la llengua catalana als tribunals a partir de l'exemple d'un pastor del Pirineu que desconeix el castellà. L'autor afirma que els que no saben castellà estan indefensos davant la justícia a l'hora de fer el judici oral. El problema és d'una banda que no s'admet altra llengua que la castellana i que els jutges estan obligats a desplaçar-se del seu lloc d'origen i per això moltes vegades ni entenen el judici oral. Per tant segons ell la solució és derogar "l’absurda lley d’incompatibilitats judicials y’ls jutges vajan á exercir en sa provincia y s’admeti l’us, l’igualtat en els judicis orals de totas las llenguas espanyolas.".

En aquest document també queda clar que l'Estat no s'ha preocupat mai si el fet que les seves normes obligaven a actuar d'una manera que implicava que els catalanoparlants no entenien res de res. D'aquesta manera, a bufetades i sense escrupols, s'ha aconseguit que la població catalanoparlant aprengués castellà.