Pressions per predicar en castellà a Solsona

Període: Enderrocament de l'Estat de la Corona d'Aragó 1659-1760
Data del fet: 21-07-1748
Àrea geogràfica: Principat de Catalunya
Lloc del succés: Solsona
Perseguidor: Monarquia (Felip V) - Corregidor i Ajuntament de Solsona
Persona agredida: Feligresos
Imposició: Que es prediqui en castellà
Resistència oferada: En aquest cas el bisbe José de Mezquia no ho va permetre per tal com estava aprovat que la predicació fos en català. També diu que moltes persones "resta una no pequeña parte......que será más útil ministrado en idioma Cathalán".
Circumstàncies: Discurs privat / conferència / celebració religiosa
Bibliografía:
  • L'església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença (Pàg 75-76. )

  • L'any 1748 el corregidor comarcal i l'Ajuntament de Solsona proposaren al bisbe d'aquesta ciutat José de Mezquia (1745-1772) una "lista de sermones" amb el desig que es predicassin en castellà.

    Aquesta iniciativa estava prohibida per la Constitució II del Concili Provincial Tarraconense de 1727,refermada a la Constitució III del Concili de 1738.

    Aquesta vegada les pretensions de les autoritats civils de fer arribar la llengua castellana a la predicació de Solsona no foren admeses pel bisbe.

    Existeix la contesta escrita del bisbe, Littera Episcopi Celsonensis ad decuriones ceruariae denegando licenciam concionandi in lingua castellana a Processus Juris Ecclesiastici Super doctrina Cristiana pàg. 104-105. (vegeu el document). Totes aquestes referències a Bonet (1984).




    En aquest cas, a diferencia de molts d'altres que és just a l'inrevés, tenim no un document de persecució sinó un document de resistència a la persecució.

    Amb aquest document es veu com ha funcionat el procés de substitució de la llengua.

    Tot d'una després de la desfeta catalana Felip V decideix expulsar del càrrec la majoria dels prelats catalans, els substitueix per prelats que fins en aquest moment havien estat estrangers, a més d'emprar els eclesiàstics botiflers.

    Com que el castellà era una llengua estrangera, els mateixos prelats castellans veuen que és impossible que d'un dia per l'altre es pugui utilitzar en les tasques relacionades amb el poble. Això no canviarà fins a partir de 1768. Tot i això hi ha la radicalitat del poder civil i militar als quals és igual si la gent entén o no la llengua, si als feligresos no els aprofita la tasca pastoral, sols tenen entre cella i cella imposar el castellà.

    A partir de la detenció del poder han anat col·locant els peons per poder actuar en el moment que han pogut actuar. Han aconseguit una tasca dificilíssima, substituir la llengua de tot un país, no els podem negar ni el propòsit, ni la perseverança, ni els esforços d'una xarxa enorme de càrrecs i funcionaris per aconseguir un objectiu criminal.




    Recursos associats: