Article relacionat: Imposició del castellà a les Escoles de la Mancomunitat, protesta dels alumnes de l'Escola d'Arts i Oficis i de l'Escola de Treball i contesta d'Alfons Sala
Període: Dictadura del general Primo de Rivera 1923-1930
Àrea geogràfica: Principat de Catalunya
Circumstàncies: Relacions MESTRE-alumne
Data: 12-02-2013
Cas relacionat: Mancomunitat de Catalunya

Transcripció:
A la secretaria particular del senyor Sala, ha estat lliurada a la premsa la següent nota oficiosa:, «Una representacio dels obrers-alumnes de l'Escola d’Arts i Oficis i de l'Escola del Treball, ha visitat el president de la Mancomunitat, lliurant-li el següent document: «Excm. Sr.: Els que sotescriuen, en nom i representació de 1.100 obrers-alumnes de l’Escola d'Arts i Oficis i de l'Escola del Treball, vénen amb tot respecte a V. E., com a president de la Mancomunitat de Catalunya, a dir-vos: Que fins fa pocs dies hem concorregut assíduament i amb entusiasme a les Escoles, després de la jornada de treball, anant-hi de tots els indrets de Barcelona i fins dels afores, i amb bon temps i amb mal temps, perque ens hi atreia la cordialitat i competencia del professorat i l'escalf de l’ambient escolar que feia que ens hi trobéssim com a casa nostra. Però, una ordre donada amb desconeixement de les nostres necessitats d'obrers, que volem posseir una cultura tècnica que ens faci més aptes dins l'ofici, ha vingut a trencar la normalitat de la nostra vida d'estudiants; i nosaltres, que demanàrem i aconseguiríem que se'ns escursessin les vacances, que se suprimissin festes i s'allarguessin els cursos, i que l'activitat docent no es paralitzés ni a l'estiu, nosaltres, ara, perquè ens era estranya la manera que se'ns volia ensenyar, haguérem d'abandonar les clases. I les abandonarem, Excm. Sr., per una impulsió nascuda del fons de la nostra anima, perquè se'ns parlava diferent d'abans, diferent de sempre, perquè les paraules dels nostres professors, que ens eren tan clares i entenedores, ara a penes les compreníem. Pero, en heure esment que bentost la Mancomunitat de nou anava a constituir-se, i confiant que els homes que la formessin també serien catalans com nosaltres, i per tan que comprendrien les nostres necessitats i els nostres sentiments, amb la mateixa seriositat amb què havíem abandonat les aules hi tornàrem, i en saber que era V. E. la més alta autoritat de Catalunya, obrírem el cor a l'esperanca que feríeu que les nostres Escoles tornessin a ésser com un eixamplament de la nostra llar i del nostre obrador, que les feia ésser com la nostra casa. És per aixo que acudim a V. E. confiats en que altra vegada els nostres mestres ens parlaran en la nostra llengua, que, per ésser-nos familiar, entenem millor i ens facilita la comprensió i l'estudi. Perquè us sera prou sabut que l'estat d'endarreriment de l'ensenyament primari únic que hem pogut seguir, fa que la llengua castellana, que respectem i admirem, ens hagi estat mal ensenyada i per tan ens és mal coneguda, mentre que el catala, si desgraciadament no ens ha estat ensenyat a l'Escola, almenys és el llenguatge de la família, de l'amistat i del taller, per això quan a l'aula ens el parlen l'entenem millor i ens hi sentim bé. I sobretot és tant viva la paraula dita en la nostra llengua, que per la nostra intel•ligència, Excm. Sr., no n'hi pot haver d'altra que ens faci entendre millor els coneixements que hem d'aprendre. Per això us demanem que deixeu que els nostres mestres i les nostres Escoles tornin a ésser com abans eren, que la llengua de l'ensenyament i de relació sigui la catalana, i com que entenem que és bo saber i comprendre bé el castella, es podria establir una ensenyanca seriosa de l'idioma oficial al costat dels ensenyaments tècnics fets en llengua catalana, que és la que parlem el 98 per cent de nosaltres i que és entesa pels companys no catalans, als quals els nostres professors han tingut sempre la delicadesa de parlar-los en llengua castellana. És justícia que esperem obtenir del recte juí de V. E., que Déu guardi molts anys. Barcelona, 6 de febrer de 1924. - M. Carbonell, per 1'Escola d'Oficis d'Art; per l'Escola del Treball, Antoni Obrador, de l'especialitat de manyans; Isidre Mussoles, de l'especialitat d'electricistes; Anastasi Esteve, de l'especialitat de fonedors i modelistes; Lluís del Valle, de l'especialitat de calderers planxistes i fumistes; Joan Castells, de l'especialitat d'indústries químiques; Joan Adreher, de l'especialitat de teixits; Francesc Redon, de l'especialitat de filats; Josep Roca Cortès, de l'especialitat de fusters; J. M. Vilaseca Vila, de l'especialitat de paletes. Excm. Sr. President de la Mancomunitat. A l'anterior document el senyor president de la Mancomunitat ha contestat amb el següent: Senyors D. M. Carbonell per l'Escola d'Oficis d'Art; per l'Escola de Treball, D. Antonio Obrador; D. Isidor Musoles, de l'especialitat d'electricistes; D. Anastasi Estaré, de l'especialitat de fonedors i modelistes, D. Lluís del Valle, de !'especialitat de calderers, planxistes i fumistes; D. Joan Castells., de l'especialitat d'indústries químiques; D. Joan Pedrola, de l'especialitat de teixits; D. Francesc Redon, de l'especialitat de filats; D. Josep Roca i Cortès, de l'especialitat de fusters; D. Josep M. Vilaseca i Vila, de l'especialitat de paletes: He rebut de mans de vostès mateixos l'atenta instància que en nom dels alumnes de l'Escola del Treball han tingut a bé adreçar-me com a president de la Mancomunitat, i encara que de paraula vaig atendre i contestar les seves peticions, els comunico per escrit, no sols per correspondre al seu, sinó per concretar i puntualitzar bé la meva contestació. Abans que tot, els vaig dir i els repeteixo, que tots els ciutadans, i jo especialment en el lloc que ocupo, havem d'acatar i obeir les ordres que emanen del Poder públic, i més en centres d'ensenyament, on és un deure el contribuir amb l'exemple a l'educació ciutadana, que és la base de tota civilitat. En el punt concret exposat per vostès de l'ensenyament en llengua catalana, els vaig dir que encomanaré als professors, com ja els he comunicat, que si els alumnes no comprenguessin bé les explicacions que els fessin en el dit idioma, la repetissin en la nostra parla catalana, no deixant així de complir el que està manat per la superioritat i donant una certa elasticitat que permeti complir amb els fins primordials de l'ensenyament. Que aquestes ordes a què em refereixo, més que a la força, s'han de complir amb convenciment, i que interessa als alumnes i molt especialment als obrers, que pels mitjans de la cultura, de l'honradesa i del treball, han de procurar elevar la seva condició i ésser útils a la societat i a la pàtria, i precisament per això els convé conèixer, entendre i parlar la llengua castellana, que hauran d'utilitzar en moltes ocasions, dintre de poc especialment fora de Catalunya, dintre d'Espanya i fora d’Espanya. Són molts els exemples que els podria citar, de fills de la classe obrera sortits, com vostès de les nostres Escoles d'Arts i Oficis, que es troben al front d'importants empreses establertes, o que han anat a establir en altres regions d'Espanya, i alguns a Amèrica (a Mèxic especialment en podria citar diversos) i per aconseguir això han tingut necessitat de parlar i d'escriure en la llengua castellana. Precisament en interès de vostès, de la seva cultura, del seu pervindre, és pel que convé que es familiaritzin en una llengua que els pot ésser d'una gran utilitat. És un complement de la seva cultura. A més a més, vostès han de reconèixer que són molts els obrers, germans de vostès en el treball, que són fills d'altres regions i han vingut aquí a Catalunya a contribuir amb les seves suors a l'engrandiment de Barcelona, i no és pas just, en aquests temps en què tant s'ha parlat de solidaritat obrera, tancar-los el camí de la cultura; i he observat que entre les firmes del document que vostès m'han deixat n'hi ha una escrita en castellà. Per altra part, jo que he viscut tota la vida en mig de treballadors, em consta que no és pas veritat aquest desconeixement absolut de la llengua castellana. Només em cal observar que a més dels conflictes socials, en totes les vagues, en la major part de les proclames, sinó totes, fascicles, etc., que surten del cor dels obrers, sense sofrir cap pressió d'altres elements, són escrites en castellà, i podem observar el mateix amb els periòdics o diaris que més representen la clase obrera. Posem-nos, doncs, a la realitat, que a la nostra terra és aquesta i no altra, per molt que es vulguin inflar les coses no ens podem enganyar, perquè els fets del que passa a la vida és argument que destrueix tots els altres. Atenent els fins de l'ensenyament i a la seva cultura, que és el que més ha de preocupar a vostès i a mi, parlaré al Consell per establir classes de llengua castellana per als obrers que, com diuen vostès, no l'entenen en absolut. Estic i estaré sempre, com a president de la Mancomunitat i com a particular, al costat de vostès, com he estat sempre, per apoiar aquestes escoles d'Arts i Oficis i del Treball, perquè, repeteixo, el que he dit sempre és una obra social de la major importància que no amb paraules sinó amb actes he demostrat sentir i estimar. Déu guardi a vostès molts anys. - Palau de la Generalitat, 9 de febrer de 1924. - Alfons Sala.»