Capítol X de les Constitucions de Catalunya de 1702

Transcripció:
"PER quant los que són verdaderament naturals del present Principat són ex- closos de obtenir Dignitats Beneficis Ec- clesiàstichs, y rendas de Iglesias de Aragó, València, Castella, y altres Provincias, y Regnes, per lo qual és molt rahonable, que las Dignitats, y rendas Ecclesiàsticas del present Principat com són lo Arquebis- bat de Tarragona, Bisbats, Abadias, Prio- rats, Ardiaconats, Pabordias, Canonicats, Beneficis així Simples, com Curats, Pen- Sions, Segrests, de Vacants Ecclesiàsticas, y demés emoluments, y rendas de Iglesias, sols las obtingan y alcansen los que són verda- derament naturals, y propris fills del present Principat, y fills de aquells, com així ja se troba estatuhit, y ordenat respecte de las Pre- lacias, Dignitats, y Beneficis Ecclesiàstichs, en diferents Constitucions, y Capítols de Cort, ques troban baix lo títol: Que los Es- trangers no pugan obtenir Beneficis, ni Offizis Eccle- Ecclesiàstichs en Cathalunya majorment attès, que los serveys dels Comuns, y Particulars del Principat, fets, y que esperan fer à la Real Corona, no són estàts, ni seràn infe- riors als dels Règnes de Aragò, y Valencia, dels quals sa Magestat sols té reservats los Ar- quebisbats: Y que lo conferir-se dits Arque- bisbat, y Bisbats, à naturals del Principat apar més convenient per lo exercici de son Offici Pastoral, usant uns y altres de un ma- teix Idioma, y llengua materna y altrament. Perçò ab lloaciò y aprobaciò de la present Cort estatuhim y ordenàm, ajustant à las di- tas Constitucions y Capítols de Cort, que los Cathalans tantsolament que seràn verdade- rament Cathalans realment fills del present Principat, y fills de aquells, y no altres pu- gan obtenir las Dignitats, Títols, y rendas Ecclesiàsticas del present Principat de Ca- thaluya com són lo Arquebisbat de Tarra- gona, Bisbats, Abadiats (entenent-se dels Abadiats, y Prelacias perpétuas, y no tem- Pórals ) Dignitats, Priorats, Pabordias, Canonicats, Officis, Beneficis Simples, y Curats, així Seculars com Regulars, y al- tres qualsevols Títols Ecclesiàstichs, pen- sions reservacions sobrefruits y rendas de aquells Segrests de Vacants Iglesias, y de- mès rendas y émoluments de Iglesia ente- nent-se tant de las que de present se troban fundadas, y dels reddits, que actualment cobran, com de las Iglesias, y sos reddits, que en lo esdevenidor y en tot temps se fundaràn y erigiràn dins los límits del pre- sent Principat de Cathalunya; ab expressa em- però declaraciò, que los naturals del Règne de Aragò, y Valencia que seràn fills dels Bis- bats de Tortosa, Lleyda ò Urgell respectiva- ment pugan esser admesos en los Títols Ec- clesiàstichs de quicú dels dits Bisbats, dels quals respectivament seràn fills, y no en altres per obtenir així mateix los Cathalans y fills dels referits Bisbats, Títols y Rendas Eccle- siàsticas en las parts de Aragò y València, que són dins los límits y confins de dits tres Bisbats, y en cas que per algun temps se im- pedís als Cathalans Diocesans la admissìò y retenciò de las rendas dels Títols Ecclesiàsti- chs en las parts de dits tres Bisbats que to- can à Aragò, y València, que no pugan així mateix los Aragonesos, y Valencians esser admesòs en las rendas, y Títols Ecclesiasti- chs de las parts de dits Bisbats, que són de Cathalunya: Reservant emperò al Arquebis- be de Tarragona, y Bisbe de Urgell que vuy són, y no à sos successors, ni à altres dret, y facultat de poder anomenar quiscun de ells (per una vegada y no més) quatre personas, encara que no sian naturals del present Principat per obtenir Beneficis Sim- ples, y Curats, y Pensions del present Princi- pat, és à saber quiscun en són Arquebisbat, y Bisbat respective, y no altrament; y que ditas quatre personas per quiscun dels sobre- dits nomenadoras, hagen, y degan esser per aquells anomenades, y escritas en un dels lli- bres de la Dcputaciò de Cathalunya dins lo termini de sis mesos comptadors del die de la conclusiò de las presents Corts en avant sal- vant en tot lo beneplacit de la Santa Sede Apostòlica per lo qual ofereix sa Magestat escriurer à sà Santedat, y à son Embaixador, que resideix en Roma, à fi, y efecte de obtenir de la Santa Sede Apostòlica la confirmaciò de la present Constituciò, y que los Depu- tats y Oydors degan cuydar de solicitaro, sots pena de privaciò de una tersa de son sala- lari. Plau à sa Magestat reservant-se sols lo Arquebisbat de Tarragona."

En aquest capítol es prohibia que estrangers poguessin exercir càrrecs eclesiàstics al Principat de Catalunya. Va quedar abolit quan Felip V va imposar el Decret de Nova Planta