Capítol X de les Constitucions de Catalunya de 1702
Transcripció:
"PER quant los que són verdaderament
naturals del present Principat són ex-
closos de obtenir Dignitats Beneficis Ec-
clesiàstichs, y rendas de Iglesias de Aragó,
València, Castella, y altres Provincias, y
Regnes, per lo qual és molt rahonable, que
las Dignitats, y rendas Ecclesiàsticas del
present Principat com són lo Arquebis-
bat de Tarragona, Bisbats, Abadias, Prio-
rats, Ardiaconats, Pabordias, Canonicats,
Beneficis així Simples, com Curats, Pen-
Sions, Segrests, de Vacants Ecclesiàsticas, y
demés emoluments, y rendas de Iglesias, sols
las obtingan y alcansen los que són verda-
derament naturals, y propris fills del present
Principat, y fills de aquells, com així ja se
troba estatuhit, y ordenat respecte de las Pre-
lacias, Dignitats, y Beneficis Ecclesiàstichs,
en diferents Constitucions, y Capítols de
Cort, ques troban baix lo títol: Que los Es-
trangers no pugan obtenir Beneficis, ni Offizis Eccle-
Ecclesiàstichs en Cathalunya majorment attès,
que los serveys dels Comuns, y Particulars
del Principat, fets, y que esperan fer à la
Real Corona, no són estàts, ni seràn infe-
riors als dels Règnes de Aragò, y Valencia,
dels quals sa Magestat sols té reservats los Ar-
quebisbats: Y que lo conferir-se dits Arque-
bisbat, y Bisbats, à naturals del Principat
apar més convenient per lo exercici de son
Offici Pastoral, usant uns y altres de un ma-
teix Idioma, y llengua materna y altrament.
Perçò ab lloaciò y aprobaciò de la present
Cort estatuhim y ordenàm, ajustant à las di-
tas Constitucions y Capítols de Cort, que los
Cathalans tantsolament que seràn verdade-
rament Cathalans realment fills del present
Principat, y fills de aquells, y no altres pu-
gan obtenir las Dignitats, Títols, y rendas
Ecclesiàsticas del present Principat de Ca-
thaluya com són lo Arquebisbat de Tarra-
gona, Bisbats, Abadiats (entenent-se dels
Abadiats, y Prelacias perpétuas, y no tem-
Pórals ) Dignitats, Priorats, Pabordias,
Canonicats, Officis, Beneficis Simples, y
Curats, així Seculars com Regulars, y al-
tres qualsevols Títols Ecclesiàstichs, pen-
sions reservacions sobrefruits y rendas de
aquells Segrests de Vacants Iglesias, y de-
mès rendas y émoluments de Iglesia ente-
nent-se tant de las que de present se troban
fundadas, y dels reddits, que actualment
cobran, com de las Iglesias, y sos reddits,
que en lo esdevenidor y en tot temps se
fundaràn y erigiràn dins los límits del pre-
sent Principat de Cathalunya; ab expressa em-
però declaraciò, que los naturals del Règne
de Aragò, y Valencia que seràn fills dels Bis-
bats de Tortosa, Lleyda ò Urgell respectiva-
ment pugan esser admesos en los Títols Ec-
clesiàstichs de quicú dels dits Bisbats, dels
quals respectivament seràn fills, y no en altres
per obtenir així mateix los Cathalans y fills
dels referits Bisbats, Títols y Rendas Eccle-
siàsticas en las parts de Aragò y València,
que són dins los límits y confins de dits tres
Bisbats, y en cas que per algun temps se im-
pedís als Cathalans Diocesans la admissìò
y retenciò de las rendas dels Títols Ecclesiàsti-
chs en las parts de dits tres Bisbats que to-
can à Aragò, y València, que no pugan així
mateix los Aragonesos, y Valencians esser
admesòs en las rendas, y Títols Ecclesiasti-
chs de las parts de dits Bisbats, que són de
Cathalunya: Reservant emperò al Arquebis-
be de Tarragona, y Bisbe de Urgell que
vuy són, y no à sos successors, ni à altres
dret, y facultat de poder anomenar quiscun
de ells (per una vegada y no més) quatre
personas, encara que no sian naturals del
present Principat per obtenir Beneficis Sim-
ples, y Curats, y Pensions del present Princi-
pat, és à saber quiscun en són Arquebisbat,
y Bisbat respective, y no altrament; y que
ditas quatre personas per quiscun dels sobre-
dits nomenadoras, hagen, y degan esser per
aquells anomenades, y escritas en un dels lli-
bres de la Dcputaciò de Cathalunya dins lo
termini de sis mesos comptadors del die de la
conclusiò de las presents Corts en avant sal-
vant en tot lo beneplacit de la Santa Sede
Apostòlica per lo qual ofereix sa Magestat
escriurer à sà Santedat, y à son Embaixador,
que resideix en Roma, à fi, y efecte de obtenir
de la Santa Sede Apostòlica la confirmaciò
de la present Constituciò, y que los Depu-
tats y Oydors degan cuydar de solicitaro,
sots pena de privaciò de una tersa de son sala-
lari. Plau à sa Magestat reservant-se sols
lo Arquebisbat de Tarragona."
En aquest capítol es prohibia que estrangers poguessin exercir càrrecs eclesiàstics al Principat de Catalunya. Va quedar abolit quan Felip V va imposar el Decret de Nova Planta