El capítol X de les "Constitucions i altres drets de Catalunya compilats en virtut del capítol de Cort LXXXII per las Corts per la S.C. y R. Majestat del Rey Don Philip IV, nostre senyor celebradas en la ciutat de Barcelona. Any MDCCII (volum primer)
Barcelona en casa de Joan Pau Martí,y Joseph Llopis estampers Any 1704" establien la impossibilitat que els estrangers poguessin exercir càrrecs eclesiàstics de Catalunya.

El Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya (article 54) abolirà aquesta disposició i permetrà que els estrangers puguin esser nomenats bisbes al Principat. I això és el que aniran fent les noves autoritats de la monarquia amb la complicitat de la Santa Seu.

Inicialment Felip V com conta Joan Bonet i Baltà (1984) expulsarà els càrrecs eclesiàstics que li havien estat contraris "El dia 2 d'octubre (1714) una vintena d'alts eclesiàstics catalans, entre ells bisbes i abats, eren expulsats de les seves residències,i alguns foragitats de Catalunya, sota l'acusació d'ésser traïdors partidaris de Carles III."

Antoni de Bofarull i Brocà a la seva Historia crítica civil y eclesiástica de cataluña, al tom IX, pàgina 271-272, segons explica Bonet(1984) conta com hi va haver una autèntica substitució de bisbes catalans per castellans "Fijese el lector los nombres de los obispos que asistieron al Concilio de Gerona de 1717 y por ellos podrá adivinar el verdadero límite a que se extiende la observación del historiador catalán: D. Simeón Guinda de Apastegui, obispo de Urgel; D. Juan Miguélez de Mendayna Ozorio, obispo de Tortosa; y los procuradores de D. Francisco Olaso Hipenza, obispo de Lérida,Don Diego Astorga de Céspedes, obispo de Barcelona;y Don Fray Pedro de Magayna, obispo de Solsona..."
Miquel Font