És una reial ordre feta especialment per mor del conflicte entre les autoritats espanyoles i el Col·legi d'Advocats de Barcelona. És la primera passa que fan des de Madrid per intentar resoldre'l, fins aquest moment el plet havia estat entre el Col·legi i el governador Carlos de Lossada.

La part espanyola no està d'acord que el Col·legi publiqui una llista d'advocats o guia judicial en català, la volen en castellà (vegeu l'article sobre aquest torcebraç) "al pretender
reproducir en idioma catalán la guía judicial del mismo, negándose abiertamente a redactarla en la lengua castellana, que es la oficial del Estado". Mentrestant els representants del Col·legi pensen que això ho han de decidir els advocats i com que la volen publicar en català decideixen no publicar-la.

Aquesta reial ordre aporta l'argument que s'ha de publicar perquè ho diuen els estatuts del col·legi (art. 49 ... Formará y publicará cada año las listas de los colegiados, haciendo constar en ellas el número de orden de la antigüedad y el domicilio de cada una de ellos...). En Roig Rosich (1992) explica que tot i això era una activitat voluntària i pocs col·legis de la resta de l'Estat feien aquesta llista d'advocats o guia judicial.

Per tant això que diu el Govern espanyol "A tal efecto, y tratándose de un organismo oficial cuyos estatutos fueron aprobados por real orden de este ministerio de 7 de noviembre de 1921, los que obligan a la confección
y publicación en castellano de la Guía Judicial o Lista de sus colegiados, igual que lo realizan todos los demás Colegios de la nación, sin que a ninguno se le haya ocurrido pretender—por lo que es más sensible la
excepción de que se trata,—redactarla en
idioma o dialectos propios de sus comarcas" no és vera que ho diguin els Estatuts, només diuen que s'ha de publicar, ho mesclen tot: els estatuts del Col·legi, les disposicions de la Dictadura en contra del català, i fins i tot la seva ideologia lingüística quan diuen "en idioma o dialectos propios de sus comarcas".

Les autoritats del Directori davant el fet que el col·legi els fes plet sobre la llengua, que precisament havia estat una de les raons del cop d'Estat, diuen que és una iniciativa que mena a la formació d'un ambient de desafecció "hacia la madre patria". Intenten donar entendre que és cosa d'una minoria "a impulso sin duda de los menos", per això proposen una enquesta amb aquestes condicions "entendiéndose en sentido
afirmativo el sufragio de los que dejen transcurrir el plazo señalado sin devolver la expresada papeleta", és a dir les abstencions a favor, i llavors encara varen falsejar les dades dels que varen contestar l'enquesta com explica en Roig Rosich (1992). (vegeu l'article torcebraç...)