Llei d'Instrucció Pública de 1857, Moyano

Període: Imposició del castellà/francès i arraconament del català 1760-1874
Data del fet: 09-09-1857
Àrea geogràfica: Països Catalans (sense Catalunya Nord)
Lloc del succés: Madrid
Perseguidor: Monarquia Isabel II - Govern espanyol (Narvaez)
Persona agredida: Escolars
Imposició: Que s'ensenyi el castellà i en castellà
Circumstàncies: Relacions MESTRE-alumne
Cas relacionat: Llei Moyano i a partir del Reial Decret Romanones
Llei que va elaborar Claudio Moyano Samaniego, que es va promulgar el 9 de setembre i surt publicada a la Gaceta de Madrid el 10/09/1857, signada per Isabel II i pel ministre.

S'estableix a l'article 2 el castellà com a matèria d'estudi a la primera ensenyança: "Principios de Gramática castellana con ejercicios de ortografía" a l'article 14, a la segona ensenyança:"Gramática castellana y latina". Als estudis de Filosofia i Lletres s'havia d'aprendre "Literatura Espanyola". És a dir s'ensenya el castellà i en castellà. No surt enlloc el català.
És simplement una Llei general d'Educació en la qual queden reflectides les matèries que s'ensenyaran. Evidentment tota l'educació s'ha de fer en castellà, i no s'ensenya per res el català.

L'Estat va posant els fonaments per fer arribar la llengua castellana a tota la població. A l'article 7 es diu que la primera ensenyança és obligatòria "La primera enseñanza elemental es obligatoria para todos los españoles. Los padres y tutores o encargados enviarán a las Escuelas públicas a sus hijos y pupilos desde la edad de seis años hasta la de nueve; a no ser que les proporcionen suficientemente esta clase de instrucción en sus casas o en establecimiento particular."

Segur que no era així, però l'objectiu és que ho acabi essent. Una altra cosa era la gent que aprenia a llegir i escriure que sí que aprenien el castellà i en castellà. En aquests moments tots els alfabetitzats ho són en castellà; això no exclou que els alfabetitzats puguin aprendre també el català escrit i fer-ne un cert ús, com demostra el fet que encara hi ha notaris que hi fan les escriptures.

Veiem que l'Estat a mesura que tengui més poder no es conformarà i que s'ensenyi en castellà la doctrina cristiana que aquesta Llei deixa en mans de les diòcesis (vegeu el cas relacionat)

Recursos associats: