L'andalús Gavino de Valladares y Mesía, bisbe de Barcelona entre el 1775 i el 1794, féu publicar aquestes constitucions per al regiment del Seminari de Barcelona, en les quals com molt bé explica Joan Bonet (1984) "ens interessa subratllar els aspectes variadíssims que pren la voluntat decidida del prelat d'imposar exclusivament la llengua castellana,amb la consegüent abolició del català."

Després del camí que va obrir a la castellanització de l'ensenyament eclesiàstic de Barcelona, el valencià Josep Climent (1766-1775)(vegeu l'article corresponent), aquesta iniciativa ja mostra l'objectiu final d'eliminar el català. Inicialment s'havia introduït el castellà, a partir d'aquest moment s'abolirà el català.

Miquel Font

El castellà, aquests darrers tres-cents, anys s'ha imposat a través del poder. La primera pedra en aquest procés de castellanització de l'església catalana ja ve del mateix resultat de la guerra (1706-1714). Els bisbes austracistes són expulsats de les seves diòcesis: Barcelona, Tarragona, Vic, Solsona, també les abadies de Montserrat, Santes Creus i altres. Hi ha una carta de Felip V al Dr. Isidor Bertran, primat de Catalunya i arquebisbe de Tarragona en la qual literalment el treu fora de la diòcesi. Felip V aboleix les constitucions catalanes que no permetien donar aquests càrrecs a estrangers amb el Decret de Nova Planta (vegeu l'article corresponent). A mesura que anàvem morint els anava substituint per bisbes estrangers (castellans). Tot plegat fa que els mateixos diputats borbònics de les principals ciutats de la Corona d'Aragó l'any 1760 intentin tornar enrere el procés demanant al Memorial que presenten a Carles III que aquests càrrecs siguin per als nacionals de la Corona d'Aragó. No els fan ni cas i arriba la massada de la Reial Cèdula de 1768. Per això quan el rei ho ha disposat és normal que Josep Climent comenci la introducció del castellà al Bisbat de Barcelona i encara més normal que un bisbe nacionalment castellà com Gavino de Valladares, que l'han nomenat per aquest mateix motiu, es posi a la feina sense contemplacions.
Miquel Font