Reial Cèdula d'Aranjuez de 23 de juny de 1768

Període: Imposició del castellà/francès i arraconament del català 1760-1874
Data del fet: 23-06-1768
Àrea geogràfica: Països Catalans (sense Catalunya Nord)
Lloc del succés: Madrid
Perseguidor: Monarquia (Carles III) - Consell de Castella
Persona agredida: Tots els catalanoparlants
Imposició: el castellà per primera vegada a l'escola i a la justícia inferior
Justificació: "...diligencia en extender el idioma general de la Nacion para su mayor armonía y enlace reciproco."
Conseqüències: És una operació important de la Monarquia a la qual varen dedicar molts esforços que va assolir amb el temps els objectius que cercaven d'acabar de castellanitzar les elits del país.
Circumstàncies: Relacions MESTRE-alumne
Bibliografía:
  • La persecució política de la llengua catalana (Pàg 35-51. En Francesc Ferrer i Gironès dedica un bon espai a explicar-la: text, implicacions, autors, objectius...)

  • Cas relacionat: Reial Cèdula d'Aranjuez de 23 de juny de 1768
    Reial Cèdula de 23 de juny de 1768 amb la qual la Monarquia borbònica de Carles III imposa la llengua als tribunals inferiors i a l'escola, a part d'altres uniformitzacions de la Corona d'Aragó amb Castella.

    En Francesc Ferrer i Gironès explica amb detall les deliberacions del Consell de Castella per arribar a aquesta Cèdula, els objectius que perseguien, els protagonistes i sobretot les conseqüències. Li dóna molta importància i si ens atenem a la repercussió que va tenir i la gran quantitat de testimonis que ens han arribat de l'aplicació, la monarquia espanyola va jugar molt fort per substituir una llengua nacional com la catalana per la seva.

    Els dos apartats que es refereixen a l'ús de la llengua són els VI i VII: "VI. En la Audiencia de Cataluña quiero cesse el estilo de poner en latin las Sentencias, y lo mismo en qualesquiera Tribunales Seculares donde se observe tal practica, por la mayor dilacion y confusion, que esto trae, y los mayores daños que se causan, siendo impropio que las Sentencias se escriban en lengua estraña y que no es perceptible á las Partes, en lugar que escribiendose en romance, con mas facilidad se explica el concepto, y se hace familiar a los interesados; por cuya razon desde el Santo Rey Don Fernando Tercero cesó en Castilla la práctica de actuar en latín, y en Aragón se fue desterrando el lemosino desde Fernando el Primero, contribuyendo esta uniformidad de lenguas a que los procesos guarden mas uniformidad en todo el Reyno; y à este efecto derogo y anulo todas cualesquier resoluciones ò estilos que haya en contrario, y esto mismo recomendarà el mi Consejo à los Ordinarios Diocesanos, para que en sus Curias se actue en lengua Castellana.
    VII. Finalmente mando que la enseñanza de primeras Letras, Latinidad y Retorica se haga en lengua Castellana generalmente, dondequiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas, recomendandose también por el mi Consejo à los Diocesanos, Universidades y Superiores Regulares para su exacta observancia y diligencia en extender el idioma general de la Nacion para su mayor armonía y enlace reciproco."

    És el moment quan ja l'estructura política i administrativa de la Corona d'Aragó està del tot colonitzada que se senten amb forces per acabar de desmuntar l'antic Estat. Plantegen aquesta nova batalla a partir dels càrrecs i alts funcionaris que governaven el país, molts directament castellans i altres totalment resolts per la causa botiflera. Alguns d'aquests càrrecs i funcionaris provocaran una autèntica croada contra la llengua, és el cas del bisbe de Mallorca, entre el 1770 i 1777, Juan Díaz de la Guerra.


    Recursos associats: