Llei del notariat de 1862

Període: Imposició del castellà/francès i arraconament del català 1760-1874
Data del fet: 28-05-1862
Àrea geogràfica: Països Catalans (sense Catalunya Nord)
Lloc del succés: Madrid
Perseguidor: Isabel II - Ministre de Gràcia i Justícia Santiago Fernández Negrete
Persona agredida: tots els catalanoparlants
Imposició: Volen que les escriptures públiques es facin en castellà
Circumstàncies: Document públic
Cas relacionat: Notaris
Amb la Llei del notariat de 28/05/1862 s'exigeix que s'utilitzi la llengua castellana a les escriptures públiques. Fins a aquell moment s'havia actuat en aquest camp dificultant l'ensenyança de la llengua catalana als notaris. Emperò l'ús de la llengua en aquests instruments s'havia mantingut per tradició i com més lluny de les ciutats més.
Transcripció de l'article 25: "Los instrumentos públicos se redactarán en lengua castellana, y se escribirán con letra clara, sin abreviaturas y sin blancos.
Tampoco podrán usarse en ellos guarismos en la expresión de fechas ó cantidades.
Los notarios darán fe de haber leidos á las partes y á los testigos instrumentales la escritura íntegra o de haberles permitido que la lean, a su elección, ántes de que la firmen y á los de conocimiento lo que á ellos se refiera, y de haber advertido á unos y á otros que tienen el derecho de leerla por sí."

Recursos associats: